Declaració constitutiva

constitutivaI. PRESENTACIÓ

El Col·lectiu Praga es constitueix amb l’objectiu de contribuir amb arguments jurídicament fonamentats al debat sobre l’exercici del dret a decidir dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya sobre el seu estatus polític col·lectiu.

El Col·lectiu està format per juristes vinculats al món acadèmic que veiem amb preocupació la deriva que ha pres aquest debat, en la seva dimensió jurídica i constitucional. Considerem que és necessari contraposar els punts de vista jurídics dominants amb visions més liberals i democràtiques, que donen cabuda jurídica a decidir com a poble el futur de la nació catalana.

Els membres del Col·lectiu compartim la convicció que el poble de Catalunya pot exercir el dret a decidir el seu futur polític, sense necessitat de reformar prèviament les normes de capçalera de l’ordenament jurídic de l’Estat. Més enllà d’aquesta convicció comuna, el membres del Col·lectiu constituïm un grup de persones políticament plural i amb opinions diverses que actua amb independència de qualssevol institucions públiques o privades.

 

II. OBJECTIUS

El Col·lectiu Praga vol contribuir al debat sobre el dret a decidir amb rigor acadèmic i des d’una perspectiva d’exigència jurídica fonamentada en els valors ètics del constitucionalisme democràtic.

L’àmbit d’intervenció preferent del Col·lectiu Praga és el dret públic, especialment, les branques del dret constitucional, el dret administratiu i el dret internacional.

Els membres del Col·lectiu considerem que el debat sobre el dret a decidir està dominat, en la seva dimensió jurídica i constitucional, pel desequilibri a favor de punts de vista immobilistes que responen a una visió centralista, majoritària a les elits jurídiques de l’Estat espanyol i, fins a cert punt, també present en certs estaments a Catalunya. Creiem que és prioritari intervenir en aquest debat i revertir aquesta situació de desequilibri.

L’objectiu principal del Col·lectiu Praga consisteix, doncs, en fornir als partidaris del dret a decidir d’arguments jurídicament fonamentats que permetin donar resposta a les opinions formulades des de posicions que neguen la capacitat de la ciutadania de Catalunya de decidir sobre el seu futur polític com a nació.

Així mateix, ens proposem seguir l’actuació de les institucions públiques i privades que treballen pel dret a decidir i col·laborar, si escau, amb altres iniciatives acadèmiques o civils impulsades amb objectius coincidents.

 

III.  VIES D’ACTUACIÓ

Per acomplir l’objectiu expressat, el Col·lectiu es proposa actuar principalment a través del seu web i a través d’intervencions als mitjans de comunicació i les xarxes socials.

El web www.collectiupraga.cat és el punt de trobada del col·lectiu, on s’hi difonen argumentaris, articles, anàlisis o intervencions dels nostres membres en mitjans de comunicació. Així mateix, al web també s’hi recullen documents jurídics rellevants relacionats amb el procés del dret a decidir que ens semblin d’interès i que contribueixin, en definitiva, a posar a la disposició dels ciutadans i ciutadanes els materials per formar-se lliurement la seva opinió.

IV. PERQUÈ AQUEST NOM?

El Col·lectiu que constituïm pren el nom de capital de la República Txeca per dues raons. En primer lloc, Praga fou la capital de Txecoslovàquia, estat creat el 1918, a la finalització de la Primera Guerra Mundial, en aplicació de la doctrina Wilson (en referència al president nord-americà i premi Nobel de la Pau Woodrow Wilson), que bo i refusant l’imperialisme promovia l’exercici del dret a l’autodeterminació com a eina per a transformar l’ordre internacional per conformar-lo “a la raó i a la justícia i als interessos comuns de la humanitat”.

I en segon lloc, Praga és, des del 1992, la capital de la República Txeca, un dels estats resultants de la separació  pacífica i pactada de Txecoslovàquia. Responent als anhels democràtics dels ciutadans i ciutadanes txecoslovacs, els líders polítics buscaren i trobaren vies pacífiques i respectuoses per dissoldre la seva unió i donar lloc als nous estats de Txèquia i Eslovàquia.

La separació s’esdevingué sense violència, amb respecte pels drets fonamentals i per la voluntat democràtica dels pobles. Last but not least, els líders polítics txecs i eslovacs saberen resoldre de forma racional qüestions delicades com la nacionalitat i el repartiment dels actius federals (s’assignaren en base a criteris objectius, com el poblacional, infraestructures, reserves d’or del banc federal, equipaments militars, patrimoni i obres d’art, etc.). El procés que donà lloc als nous estats txec i eslovac és conegut com a Divorci de vellut i és històricament contraposat a processos de divisió violents com els viscuts, per exemple, a Iugoslàvia. Ambdós països formen part de la Unió Europea des de 2004.

 

V. ELS CINC PUNTS DEL COL·LECTIU PRAGA

Als membres del Col·lectiu Praga ens uneix la voluntat de contribuir al debat sobre el dret a decidir des d’una perspectiva d’exigència jurídica i oberta ideològicament i doctrinalment. Aquest punt d’unió es reflecteix en els següents cinc punts fundacionals:

1. S’ha produït una involució recentralitzadora de l’Estat espanyol

Les institucions de l’Estat, en una direcció contrària a l’evolució de la voluntat col·lectiva del poble català, han aguditzat els darrers anys els posicionaments centralistes i uniformitzadors. S’ha acabat imposant una relectura restrictiva i excloent de la Constitució de 1978, allunyada dels principis constitucionals que van fer viable el procés constituent.

La deslleialtat envers els principis constitucionals que podrien haver garantit una convivència comuna té com a punt culminant la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, que deixa en paper mullat l’Estatut del 2006, aprovat pel Parlament i per les Corts Generals i referendat pel poble de Catalunya. Aquesta sentència, però, és només una mostra del menyspreu de les institucions centrals per la voluntat dels catalans, a la que s’hi ha de sumar el constant afebliment de l’autogovern català a través de la laminació de competències autonòmiques, de la manca de respecte a l’oficialitat plena del català, de l’ofegament econòmic o de la manca d’inversions.

2.     El sistema autonòmic ha esdevingut inviable per al lliure desenvolupament de Catalunya com a nació

La possibilitat d’encaixar políticament Catalunya dins d’un Estat espanyol estructurat en base a una lectura autonomista de la Constitució espanyola de 1978 i els Estatuts de 1979 i 2006 ha quedat descartada amb la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010.

Constatem que, per voluntat expressa de les principals institucions centrals de l’Estat, l’experiència autonòmica ha arribat a un punt mort. L’Estat espanyol ha deixat de ser un instrument efectiu per a garantir els drets dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, el seu model de societat i la seva identitat col·lectiva.

 

3.     A Catalunya hi ha una àmplia majoria favorable a l’exercici del dret a decidir

Catalunya és una nació mil·lenària que l’ordenament constitucional espanyol ha configurat com a comunitat autònoma, però Catalunya com a nació no neix el 1978 (amb la Constitució espanyola) ni té tancada democràticament cap possibilitat de futur.

El poble de Catalunya ha manifestat al llarg de la seva història una ferma voluntat d’autogovern, accentuada els darrers anys arran de la involució centralista de l’Estat espanyol. Les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010, amb el lema «Som una nació. Nosaltres decidim», i de l’11 de setembre de 2012, amb el lema «Catalunya, nou estat d’Europa», els resultats electorals favorables a formacions que inclouen en els seus programes el dret a decidir i tots els indicadors socials mostren, sostingudament, l’existència d’una àmplia majoria social favorable a l’exercici del dret a decidir.

 

4. Volem i podem decidir

La democràcia no pot ignorar ni menystenir la voluntat del poble. Al contrari: ha d’oferir les vies jurídiques per tal que s’expressi amb llibertat. El dret no ha de constituir cap obstacle ni cap impediment per aquest procés sinó un mitjà per canalitzar-lo i fer-lo possible.

D’altres pobles han pogut encaminar civilitzadament les seves aspiracions polítiques: El Cantó de Jura s’escindí del de Berna i s’incorporà a la Confederació Helvètica el 1979; Txecoslovàquia es dissolgué mitjançant l’aprovació el 1992 pel Parlament federal d’una Llei constitucional; al Canadà s’ha convocat dues vegades els ciutadans quebequesos perquè es manifestin sobre la seva voluntat de continuar formant-ne part; i darrerament els governs escocès i britànic han acordat la realització d’un referèndum a Escòcia el 2014, per posar només uns exemples.

Si no s’arriba a consultar el poble de Catalunya no serà perquè això sigui jurídicament inviable, sinó per manca de voluntat política. Això és, si políticament es vol, no hi ha cap impediment jurídic per consultar a la ciutadania de Catalunya sobre el seu futur polític.

Per tant, considerem que el procés democràtic d’exercici del dret a decidir ha de culminar en una consulta que permeti expressar la voluntat dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya sobre llur estatus polític col·lectiu.

 

5. L’exercici del dret a decidir ens interpel·la a tots

Considerem que tots som responsables a l’hora de lluitar per un futur digne pel nostre poble. Així mateix, considerem que nosaltres, en tant que juristes immersos en la realitat social que ens envolta, també hem d’ésser coprotagonistes actius del procés democràtic d’exercici del dret a decidir.

En concret, nosaltres treballarem perquè en el debat jurídic al voltant d’aquesta qüestió hi hagi també els arguments favorables a fer possible la consulta i perquè els ciutadans tinguin prou informació per exercir amb plenitud democràtica el dret a decidir. Es tracta, en definitiva, de contribuir a que els ciutadans, al llarg del procés, puguin construir la seva pròpia opinió i la puguin expressar sense coaccions.